El feminisme ha protagonitzat les mobilitzacions socials més importants dels darrers anys en l’àmbit global. La massiva vaga feminista amb epicentre a l’estat espanyol, les mobilitzacions de diversos sectors a Polònia en contra de les propostes legislatives contra l’avortament, el “Ni una menos” i La Marea Verde a Argentina, o el “Me too” als EE.UU, són només alguns exemples de la potència dels feminismes per a defensar drets i mobilitzar de maneres àmplies i col·lectives.
En paral·lel, aquestes darreres mobilitzacions han situat el feminisme en el focus dels fonamentalismes anti-gènere a escala global. Al centre d’aquesta agenda antifeminista de l’extrema dreta mundial se situen els drets sexuals i reproductius (DSiR). Aquests grups i partits polítics intenten, a través de diverses estratègies, erradicar els drets de les dones i persones LGTBI, imposant la seva moralitat i creences amb l’objectiu de mantenir el sistema heteropatriarcal i neoliberal austericida. L’atac als DSiR de les dones i persones LGTBI, és un dels seus objectius estratègics sumats a d’altres com el racisme, la criminalització de la pobresa i la captura de l’espai de la societat civil. L’avortament, l’educació afectivosexual, l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere, i característiques sexuals, el matrimoni igualitari, són part dels DSiR que més ataquen, englobant-los en el que ells anomenen la “ideologia de gènere”. El neoliberalisme en la seva fase més extrema manté com a estratègies retornar les dones a la llar, imposar el mandat del binarisme de gènere, així com la imposició d’un únic model de família heterosexual.
Al mateix temps, avortar a l’Estat espanyol és legal i gratuït des del 2010, però el circuit públic a Catalunya és encara confús i desconegut per a moltes dones. Un veritable laberint que fa que una de cada tres dones es paga el seu avortament. A Catalunya el 97,8% dels avortaments quirúrgics es fan a clíniques privades que tenen concert amb la Generalitat i no als centres de la xarxa pública d’hospitals. Això implica que moltes dones de territoris com Terres de l’Ebre, Lleida i Pirineus o de la Catalunya Central han de desplaçar-se a una clínica privada que en molts casos no es troba a la seva comarca o província.
L’estigma social que encara hi ha cap a l’avortament, la falta d’informació accessible, així com l’objecció de consciència, són els principals motius de l’externalització. Segons les dades facilitades pel Departament de Salut, la meitat dels ginecòlegs del sistema públic -305 de 613- són objectors de consciència. Això té un efecte directe sobre les dones, ja que limita el seu accés a l’avortament en algunes demarcacions, i augmenta la dependència de la Generalitat cap a les clíniques privades. Lleida i Pirineus són els principals punts negres del dret a l’avortament a Catalunya: el 72,7% dels ginecòlegs del sistema sanitari públic de Catalunya (incloent-hi la concertada) són objectors de consciència, segons les dades de Salut.
Per donar una atenció de qualitat, evitant que les dones hagin d’anar amunt i avall, un bon acompanyament i per garantir l’equitat territorial, el dret a l’avortament ha de ser assumit des de la sanitat pública. A més, cal situar el dret a l’avortament i els temes de salut sexual i reproductiva en un context més ampli del benestar, la igualtat social i l’accés a la salut de les persones. La capacitat d’una persona d’exercir els seus drets sexuals i reproductius està directament lligada a les seves condicions de vida, no a una qüestió d’elecció i d’accés individual, i això inclou qüestions com l’autodeterminació corporal, els drets migratoris, la justícia econòmica i ambiental, les desigualtats socials i territorials en l’accés als recursos, etc. Per tot això, i en un context marcat per la postpandèmia, és més important que mai que els ens locals promoguin els DSiR de les dones i persones LGTBI, destinant mitjans i recursos. Els ajuntaments tenen competències en algunes de les reivindicacions del moviment feminista en matèria de DSiR. De fet, l’actual marc polític i normatiu avala, promou i orienta aquestes competències del món local a través de les polítiques d’igualtat de gènere, de salut o de joventut. Les administracions locals tenim un rol central en la promoció i implementació d’aquestes polítiques. El paper del món local és primordial per a promoure societats més igualitàries, respectuoses i justes i, per la seva proximitat amb la ciutadania, els ens locals se situen en un lloc privilegiat en la promoció dels DSiR.
Per tot això, des de Movem Vacarisses – En Comú Podem ens comprometem a treballar a l’Ajuntament de Vacarisses per tal de contribuir a la promoció, defensa i protecció dels DSiR de les dones i persones LGTBI, així com de les defensores dels DSiR, en un context d’emergència de la ultradreta i dels fonamentalismes.
Promourem una estratègia local en la defensa dels DSiR per tal d’articular la xarxa comunitària, de recursos i assistencial amb el conjunt d’àrees i departaments del consistori i unificar els esforços dels agents locals en un enfocament coordinat i integral.
Serà una prioritat en el nostre programa el desenvolupament i la consolidació dels serveis municipals d’informació i atenció a les dones, persones LGTB, joves i/o de salut assegurant que es destinen prou recursos econòmics i personal tècnic especialitzat en matèria de DSiR per garantir informació, atenció i assessorament així com suport i acompanyament jurídic i psicològic.
Farem el necessari perquè es faciliti des dels serveis municipals d’informació i atenció a dones, persones LGTBI i joves i/o des dels recursos municipals de salut l’accés a l’anticoncepció d’urgència o píndola del dia després de manera gratuïta i confidencial, especialment en el cas del jovent. I per facilitar també l’accés als mètodes de barrera per a la prevenció de les ITS, especialment en col·lectius vulnerables, així com per reforçar els programes de detecció precoç d’ITS.
Promourem l’educació afectivosexual com a base per al desenvolupament ple dels DSiR millorant les polítiques de prevenció, especialment aquelles adreçades a la comunitat educativa del municipi; aprofundint en la “coeducació” com una eina transformadora i duent a terme actuacions que involucrin les famílies, per tal d’estendre la corresponsabilitat de la prevenció a tots els agents educatius.
Establirem programes de millora de la formació del personal tècnic de l’ajuntament i agents comunitaris que treballen amb els grups poblacionals prioritaris (dones i persones LGTBI, joves, persones vulnerables, etc.) per tal que s’impliquin en les accions de prevenció i promoció de la salut sexual i reproductiva. Desenvolupar eines i materials específics per facilitar el treball d’aquests professionals i personal voluntari en la prevenció d’embarassos no desitjats, violències sexuals i infeccions de transmissió sexual.
I durem a terme accions comunicatives i de sensibilització que reforcin les relacions igualitàries i respectuoses, així com el respecte als DSiR i reforçar i millorar la informació sobre salut sexual i reproductiva i fer-la més accessible a tots els grups de població.