L’11 de setembre és el dia de celebració de la identitat nacional catalana, la defensa de la qual sempre ha caracteritzat les forces progressistes liderades per les esquerres a Catalunya, que van identificar sempre la defensa d’aquesta identitat amb els interessos de les classes populars. El reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat espanyol, juntament amb la necessitat d’assolir una major justícia social a Catalunya i a la resta d’Espanya, ha estat sempre reivindicat per les forces progressistes hereves tant de l’11 de setembre del 1714 com de la resistència antifeixista durant la dictadura, del moviment 15-M i dels moviments socials i partits polítics nascuts d’ell.
En realitat, hi ha diverses Catalunyes. La conservadora ha governat gairebé sempre, abans i durant el període democràtic, i l’enorme crisi actual mostra les conseqüències de les polítiques públiques que han estat aplicant i que han estat afavorint minories a costa de les classes populars, que són la majoria de la població. Aquest any 2020 ha posat de manifest les diferents mancances del nostre país, fruit de més d’una dècada de polítiques d’austeritat. Davant la teatralització i la ineficàcia del govern de la Generalitat –que representa els interessos dels de sempre–, incapaç d’abordar les diverses crisis que vivim i enfront de la confrontació, hem d’anteposar el diàleg i la cooperació per a reconstruir Catalunya. Una Catalunya que continuï avançant en drets i llibertats entre totes i tots per a tota la població, especialment per aquells sectors –com ara la classe treballadora i altres sectors de les classes populars– que estan patint en major mesura les polítiques neoliberals que s’han estat imposant tant per part dels previs governs espanyols com per part de la Generalitat de Catalunya, com ara les reformes laborals regressives o les retallades de despesa pública (de les més altes d’Espanya i de la UE).
La pandèmia ha mostrat també l’enorme pobresa dels serveis de l’Estat del Benestar a Catalunya. La nostra gent gran són els que estan patint més la crisi sanitària i social derivada de la COVID-19. Els hospitals estan saturats, molts dels CAP segueixen tancats i els serveis sanitaris públics han resultat ser insuficients mentre el govern dels “súperpatriotes” subvenciona la sanitat privada, aposta per més externalitzacions i per seguir minant la sanitat pública. Per tal que tothom tingui dret a la vida i a la millor atenció possible, tingui els recursos que tingui, hem de reconstruir la sanitat i els serveis socials, apostant decididament per un model públic i universal.
Pel que fa a les escoles, la situació actual també reflecteix les enormes limitacions i el infrafinançament del sistema educatiu públic, la qual cosa tindrà conseqüències molt negatives en la reobertura escolar d’aquest any. I podríem dir el mateix pel que fa als insuficients serveis d’atenció a la dependència i les escoles bressol (el Quart Pilar de l’Estat del Benestar), que tenen desateses milions de persones i que poden ajudar les famílies millorant el seu benestar i facilitar –especialment a les dones– la integració al mercat de treball, aplicant a més les polítiques de conciliació necessàries. Hem mostrat ja en aquells ajuntaments en què governem que es poden fer les coses d’una altra manera, oferint una altra visió de Catalunya. És obvi que els que sempre han governat Catalunya representant els de sempre no han prioritzat els serveis públics, que juguen un paper clau en garantir la qualitat de vida de la ciutadania.
D’altra banda, el nostre teixit productiu basat en el totxo, rere el qual hi ha una gran especulació, i el turisme, juntament amb la progressiva pèrdua de pes de la nostra indústria, ha demostrat la feblesa de la nostra economia. Cal un país que torni a produir, fomentant la reindustrialització i que avanci cap a una transició ecològica respectuosa amb el nostre medi ambient, capaç de produir llocs de treball dignes i amb sensibilitat social, donant prioritat als serveis públics i les transferències de l’Estat del Benestar, que a més redueixin una de les majors desigualtats socials existents a Europa. El sistema productiu ha d’emfatitzar més la producció i consum local creant els productes essencials necessaris per a facilitar que el petit comerç i els autònoms estiguin al centre d’unes polítiques econòmiques de Km 0. Cal reconstruir el nostre model productiu per tal que Catalunya, juntament amb altres pobles i nacions d’Espanya, sigui sobirana econòmica i energèticament i estigui preparada per als reptes que ens esperen al segle XXI.
Aquest canvi a Catalunya també requereix un canvi a Espanya, de la qual som part, afegint una sensibilitat social molt necessària en l’àmbit estatal. Canvis a la naturalesa de l’Estat, fent que sigui més democràtic, són essencials per a la plena realització de les reformes necessàries i desitjades. La monarquia ha demostrat ser un instrument de defensa de l’statu quo i d’un únic interès, el seu propi enriquiment. Davant la impunitat i la connivència cal una nova prefectura de l’Estat que doni pas a un model republicà. Una república que anteposi l’interès general, que blindi els serveis públics i que asseguri la igualtat d’oportunitats de totes i tots mitjançant una fiscalitat progressiva i el reconeixement de la diversitat nacional. Catalunya ha de ser el motor que impulsi la sortida a la crisi territorial i d’Estat per a reconstruir-se i fer possible la República del futur. És obvi que les classes dominants i el govern independentista català no poden ser l’instrument per liderar aquests canvis, ni a Catalunya ni a Espanya.
Ens considerem, juntament amb les diverses forces progressistes germanes, els hereus d’aquells que volien una altra Catalunya i una altra Espanya l’11 de setembre que celebrem. La Diada ha estat sempre un dia de reivindicació dels drets i llibertats. Avui, més que mai, cal reivindicar un horitzó republicà conjunt amb tots els pobles i nacions d’Espanya aprofundir la democràcia i la justícia social per tothom i, sobretot, per a les classes populars, que han estat les més perjudicades durant tots aquests anys. És necessari, per justícia social i per eficiència econòmica, transformar el nostre país per tal de poder respondre a les necessitats de la majoria de la població.
Reconstruïm Catalunya, reconstruyamos España.
Feliç diada i visca Catalunya!
