En el debat entorn de l’aplicació del model d’immersió lingüística a l’escola catalana, és poc freqüent trobar arguments que aportin tant rigor científic com els que es van obtenir de l’estudi de l’experiència quebequesa, a la qual es va denominar “canvi de llengua casa-escola”, i de la qual va sortir la inspiració per a l’establiment del model català. Garantir la competència lingüística en les dues llengües, sense menyscabar el nivell de competència de la llengua utilitzada a casa i al mateix temps ser aplicable en infants de famílies treballadores i de les acomodades van ser les tres conclusions a extreure de l’experiència iniciada al Quebec que van suposar una gran revolució en el món de la lingüística aplicada i de la sociolingüística.
La tercera conclusió entronca amb un altre aspecte crucial sobre el primer impuls en pro de la implantació del model d’immersió. Les primeres iniciatives sorgeixen en famílies de classe treballadora i origen immigrant que, coneixedores que la falta de competència en llengua catalana era un element perpetuador de la segregació que ells van patir, confrontaren amb aquelles primeres Administracions estatal i autonòmica per a aconseguir per als seus fills classes en català. Aquest model, en la nostra actual societat multicultural i plurilingüística, interessa especialment les famílies no catalanoparlants perquè són les que tenen més difícil ser competents també en llengua catalana.
Joan Mena, sabadellenc, filòleg, professor interí de Llengua Castellana i Literatura en excedència i diputat dels Comuns al Congrés de Diputats, molt sovint ha tret de polleguera la dreta política i mediàtica espanyola amb la seva aferrissada defensa de la immersió lingüística i de l’escola publica catalana.
De tot això i més conversarem amb ell el pròxim 21 de maig, dissabte, a les 11.30 hs a la Sala dels Cups de la Biblioteca El Castell de Vacarisses.