Àrea de Sanitat – Salut de Podem Catalunya
El Departament de Salut del Govern de Catalunya, seguint la deriva d’una pèssima gestió de la crisi de la COVID–19, i refermant els errors que ens han conduït a ser una de les pitjors zones d’Europa (en penosa competència amb la Comunitat de Madrid) està ara molt ocupat en publicitar una estratègia que pot resultar fatal pel mateix sistema públic de salut. El seu objectiu actual és la “transformació” (llegiu demolició) de l’Atenció Primària, tal com l’hem entès fins ara. Com sempre, les organitzacions cíviques i l’activisme social tampoc han estat consultats.
Aprofiten la suma d’una sèrie de factors evidents:
El dèficit estructural històric i agreujat per via de les retallades dels migrats recursos per l’AP. Errors recents de desviament de personal de la primària a tasques hospitalàries. Pèrdues de treballadors/es de l’AP per baixes a causa de contagis de la COVID–19, quarantenes, malalties, i esgotament psicofísic extrem. Condicions de treball penoses que fan que es produeixin creixents abandonaments: trasllats, baixes o jubilacions anticipades. La nova agenda de treball segons la qual es multipliquen les tasques, però gairebé amb el mateix nombre de treballadores. Les vacances d’estiu, meritades i reglamentades, i que volen presentar com una excusa temporal. El mantra de les ‘innovacions tecnològiques’ per col·locar en realitat els call centers i altres formes d’allunyament i barrera d’accés.
Amb aquest escenari des del Govern es llencen a un nou Pla d’AP (?). Un més dels molts que van implementant tàcticament en el temps per tal d’anar enredant al personal, ja siguin treballadors/es o ciutadania i ajornant solucions reals. Uns Plans de bla, bla, bla, que a la fi acostumen a no complir, excepte en aquells conceptes que facilitin les condicions del ‘mercat de la salut’, els interessos més neoliberals propis del Govern, les ‘oportunitats’ per mútues, assegurament i sector privat, i tot allò favorable a la seva eina demolidora dels Serveis Públics: la que anomenen eufemísticament ‘col·laboració públicoprivada’ per amagar una veritable parasitació i entrega dels ja insuficients recursos públics a empreses privades o pseudosocials, amigues i amb interessos mercantils.
La situació actual de màxima emergència és un veritable S.O.S perquè la liquidació de l’AP és un fet en curs. Les nostres veïnes ens pregunten a peu de carrer que està passant al seu CAP, que ja no troben la seva metgessa, metge, infermeria o tot l’equip comunitari habitual. Creuen que és quelcom circumstancial i malgrat la ràbia que els produeix, es resignen, una vegada més… o encara pitjor, s’enfaden amb els/les treballadors/es.
La sistemàtica utilització de la dissuasiva barrera telefònica, atesa, o no, amb centenars de trucades per cada professional, les demores i ajornaments per tot, el trencament de la relació referent del pacient-metgessa/infermer/equip de primària; els tancaments de centres, CAPS i serveis (com urgències), la interrupció del seguiment de proves i control a pacients crònics, les tasques de gestió diària de la COVID–19 amb assistència i rastrejos, amb realització de tests PCRs. I tot allò que no fan els testimonials rastrejadors contractats fora: 108M de cost on 18M pels seus amics de Ferrovial, davant els 430 sanitaris per AP amb una despesa de 4’5 milions (?).
I seguim amb la primària. Assistència de casos urgents que han suportat esperes a la porta del CAP, el programa d’atenció sanitària a les residències geriàtriques en un dur rescat dels horrors de l’abandó, impunes davant un Departament de Treball, Afers Socials i Famílies connivent i còmplice per desídia. Però també les tasques burocràtiques i consultes desviades a telefòniques per acabar la jornada laboral esgotades. Una ‘reordenació’ perversa de les funcions d’infermeria, auxiliars sanitaris i administratius, psicòlegs, treball social, zeladors i tot l’equip amb la finalitat última d’esprémer el personal i no contractar nous recursos humans imprescindibles. Per contra, la funció cabdal del seguiment i control dels pacients crònics i complexos es veu demorada, si no abandonada, amb les conseqüències incalculables en salut i mortalitat.
I avui encara cal anotar una nova ‘feina’ per l’AP amb les forces i les persones al límit: atendre els requeriments de la pandèmia que afectin a l’àmbit escolar en una tornada als centres d’estudi que fa tremolar tothom conscient, encapçalats per mestres i comunitat educativa a causa de l’habitual ineficàcia del Govern, en aquest cas del Departament d’Educació. Els ‘gestors’ de la COVID–19 als centres educatius, quan detectin alertes sanitàries, es posaran en contacte amb el CAP de referència.
Sumem-hi la incertesa de treballar en un clima i una desorientació sostinguda amb una direcció incompetent, canviant protocols segons interessos conjunturals o aliens, prepotent, descoordinada contumaç de les orientacions globals a l’Estat, i per desgràcia nostra mancada de fiabilitat i de rigor. Ens estarem situant en la calamitat que ja estan perpetrant, amb la cobertura de decrets i/o decrets llei que donen cobertura legal a les privatitzacions i al clientelisme i s’escapen del control democràtic de la societat i també del mateix Parlament.
D’altra banda, el criteri responsable de mantenir la distància social, així com les mesures demostrades de prevenció (mascaretes, reunions reduïdes, cures d’espais i hàbits), fa que les plataformes socials no estiguin cridant a la/es manifestacions massives que tenen decidides i amb la ràbia acumulada de respondre a tot aquest desastre. S’està donant suport, naturalment, a les concentracions concretes i autolimitades a llocs, serveis, hospitals, per intentar posar en evidència el fracàs de la gestió, però encara no aquella gran manifestació de denúncia i correcció que es mereixen i que ja està gairebé acordada (quan sigui prudent i responsable convocar-la).
Malgrat aquest panorama tenebrós, cal respondre a tots els nivells. Denunciar, informar, explicar, exigir, preparar i organitzar respostes de cara a un futur governamental sempre pendent ‘d’altres’ qüestions.
Des de Podem Catalunya volem fer-vos arribar aquesta reflexió i fer valer la necessitat de posicions clares i de la lluita incansable per tal de revertir una situació que, en cas contrari, amenaça seriosament liquidar el sistema nacional públic de salut, aquell nostre que reivindiquem, al que aspirem i del que tenim tots els drets i arguments.
Salut!
