El tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual és una forma de violència masclista i una violació dels drets humans, que atempta contra la vida, la llibertat, la dignitat i la seguretat de les persones, especialment, de les dones i nenes. També altres formes de tràfic, com els matrimonis o treballs forçats, constitueixen segon la Directiva europea 2011/36/UE, formes de tràfic amb “biaix de gènere”. El tràfic amb finalitat d’explotació sexual també queda recollit com a violència contra les dones al Conveni d’Istanbul i reconegut en la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista perquè se sustenta en la desigualtat material i simbòlica del patriarcat.
Des de Catalunya En Comú volem mostrar el nostre compromís amb una política efectiva capaç de lluitar contra el tràfic de persones i l’explotació sexual des del reconeixement dels drets. La perspectiva feminista de drets humans, tant en el disseny de polítiques públiques com en la intervenció directa, és la base ineludible per a la garantia dels drets i, especialment, els vinculats a l’atenció integral i la protecció. La tendència a abordar el tràfic i l’explotació sexual des d’altres perspectives, basades en un enfocament policial de lluita contra el crim, molt sovint produeixin desprotecció, aïllament social, desconfiança en els serveis públics i situacions de revictimització. Totes les intervencions han de posar en el centre la garantia de drets.
A més, les polítiques de lluita contra el tràfic no poden contribuir a reforçar l’exclusió i la violència de les polítiques migratòries. De forma urgent, cal millorar la protecció d’aquelles persones en situació administrativa irregular amb una Llei d’Estrangeria que, en molts casos, comporta l’expulsió de la víctima, ja que condiciona la protecció a la cooperació amb la investigació del delicte, al procediment penal i al reconeixement en una sentència. Així mateix, el blindatge que suposa l’actual política europea de fronteres impedeix a les dones emprendre un projecte migratori autònom i les aboca a les màfies i xarxes d’explotació que se n’aprofiten d’aquesta situació. La garantia de drets ha de ser incondicional i ineludible des del moment de detecció de la violència, sense necessitat de denúncia, judici ni sentència, evitant la victimització dels dispositius d’estrangeria i assegurant-ne l’atenció integral i el desenvolupament d’una vida digna fora de les xarxes de tràfic.
Volem manifestar també el nostre compromís polític amb una coordinació interinstitucional més intensa i efectiva entre els diversos actors socials i policials implicats en la lluita contra el tràfic i la prostitució forçada (administracions, cossos policials, Fiscalia, Judicatura, entitats socials i grups feministes). Cal prendre els acords necessaris per desplegar un protocol d’actuació a Catalunya de prevenció, atenció i recuperació de les persones en situació de tràfic i explotació sexual i de detecció d’organitzacions criminals.
Prenent com a referència el model de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH) de l’Ajuntament de Barcelona, en l’àmbit de país s’ha de desenvolupar una unitat especialitzada contra el tràfic d’éssers humans, amb un equip format per atendre a les víctimes d’explotació sexual i prostitució forçada i fer-ne l’acompanyament necessari, tant jurídic com psicològic en la protecció i restitució dels seus drets.
A Catalunya es necessita el desplegament d’un circuit específic contra el tràfic i l’explotació sexual, vinculat als dispositius d’abordatge de les violències masclistes i amb altres actors (serveis socials, sanitaris, d’immigració, treball, etc.) per garantir la correcta coordinació de casos, així com la col·laboració amb les entitats que treballen en la defensa dels drets humans de les dones i persones LGTBI+ o que presten assistència i assessorament.
Tots els espais de decisió i de treball interinstitucionals han d’incorporar a entitats especialitzades que treballen en contacte directe amb dones en situació de tràfic i establir mecanismes d’incidència directa perquè les seves aportacions puguin recollir-se en l’elaboració i el disseny de les polítiques públiques.
En definitiva, l’elaboració de polítiques públiques ha d’estar dirigida a garantir els drets de les víctimes, amb mesures que vagin més enllà de l’àmbit policial i judicial i que evitin l’estigmatització i la revictimització de les dones en situació de tràfic i explotació sexual. La criminalització, la victimització o el paternalisme aprofundeixen en la discriminació i impliquen restringir l’exercici efectiu dels seus drets. Les mesures prohibicionistes i criminalitzadores obstaculitzen les possibilitats de les dones per a desvincular-se de la situació de violència masclista, especialment, d’aquelles en situació de tràfic i explotació sexual, generant més aïllament social i dificultant la demanda de suport. Les dones en situació de tràfic i explotació sexual són “víctimes” d’un delicte greu, però també són el principal motor dels seus processos de recuperació.
Des de Catalunya En Comú apostem juntes per teixir aliances, per una millor coordinació interinstitucional que elabori acords i per una política pública que millori la vida de les dones i persones en situació de tràfic i explotació sexual sobre la base la perspectiva feminista i de drets humans.
