- Catalunya és la Comunitat Autònoma de l’Estat on més ha crescut el preu del lloguer. Segons Eurostat, al 2017, més del 42% de les llars espanyoles destinaven més del 40% dels seus ingressos a pagar el lloguer. El joves menors de 35 anys destinen un 65% del sou a pagar el lloguer.
- La mitjana de renda mitjana de lloguer a Catalunya es va situar l’any 2018 en 982€, un 24,3% més en relació al mateix període de 2017. Barcelona és a més la capital més cara de l’estat, amb una mitjana de 1.796€ i un increment interanual del 17’7%.
- Catalunya és la Comunitat Autònoma on més desnonaments es van practicar durant el 2018.
- Catalunya (amb 13.941, una mitjana de 38 al dia i el 23,4% del total nacional) va ser la Comunitat Autònoma on l’any 2018 es van practicar més desnonaments. Catalunya també lidera els desnonaments derivats de la LAU, amb 8.877.
- A la primera xifra s’hi han de sumar els anomenats “desnonaments invisibles”, aquells en els quals les arrendatàries han d’abandonar el seu pis sense que formalment hi hagi un procediment de desnonament, atès que no poden pagar l’increment de la renda del lloguer
- Més de 1.300 famílies catalanes esperen un pis d’emergència, en alguns casos els temps d’espera superen els dos anys
- Catalunya lidera el nombre d’execucions hipotecàries (que no necessàriament desnonaments) que s’han produït durant l’any 2018, amb un total de 5.771. El 4t trimestre del 2018 el 21,6% del total van produir-se a Catalunya i l’increment interanual ha estat del 24,5%, només per darrera de Galicia (28,7%).
- El 65% dels desnonaments per execució hipotecària els han protagonitzat bancs rescatats amb diner públic.
- Els poders públics han fomentat durant dècades, l’adquisició en règim de propietat com a via prioritària, quasi única, d’accés a l’habitatge per a la majoria de la població. Això ha aportat enormes beneficis al sector immobiliari-financer gràcies a l’especulació i, en canvi, ha provocat la crisi habitacional més greu dels últims anys, que ha suposat una vulneració del dret constitucional a un habitatge digne i adequat de gran part de la població.
Per fer front a aquesta situació d’emergència en l’àmbit de l’habitatge, proposem:
➤ Donar competències als Ajuntaments per a que regulin el preu del lloguer a les principals zones afectades a partir d’un índex de preus. Modificar la Llei d’Arrendaments Urubans perquè això sigui possible, mitjançant la declaració de zones de mercat tensionat.
➤ Són els ajuntaments les institucions que pràcticament solitari estan fent front al fenomen dels “desnonaments invisibles”, defensant a la ciutadania del “mobbing” per part dels fons d’inversió i a les llistes cada vegada més llargues de demandants d’habitatge públic en lloguer.
➤ Cap desallotjament sense alternativa habitacional. L’Estat espanyol ha de complir les seves obligacions internacionals en matèria de dret a l’habitatge, contingudes al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. S’han de protegir els deutors hipotecaris sense recursos econòmics suficients i aprovar la dació en pagament amb caràcter retroactiu.
➤ Lluita contra els fons voltors: auditoria actius tòxics i cens públic d’habitatges buits d’entitats financeres, fons d’inversió i empreses. Acabar amb privilegis fiscals de les SOCIMIS i fons d’inversió dedicats al lloguer.
➤ Incrementar i promoure un parc públic d’habitatge en règim de lloguer social i augmentar la despesa pública d’habitatge fins equiparar-la a la mitjana europea (1,5 % del PIB). Obligar els grans tenedors d’habitatge a cedir els pisos buits a les AAPP competents per fer front a la situació d’emergència habitacional.
➤ Accés generalitzat als subministres bàsics com a part del dret a l’habitatge digne i adequat. Impedir talls d’aigua, llum i cas a personesen situació de vulnerabilitat i garantir un mínim vital de subsistència, recuperant el caràcter de serveis públics.
➤ Blindar constitucionalment el dret a l’habitatge.