Per fer front a aquesta situació d’emergència en l’àmbit de l’habitatge, proposem:

➤ Donar competències als Ajuntaments per a que regulin el preu del lloguer a les principals zones afectades a partir d’un índex de preus. Modificar la Llei d’Arrendaments Urubans perquè això sigui possible, mitjançant la declaració de zones de mercat tensionat.

➤ Són els ajuntaments les institucions que pràcticament solitari estan fent front al fenomen dels “desnonaments invisibles”, defensant a la ciutadania del “mobbing” per part dels fons d’inversió i a les llistes cada vegada més llargues de demandants d’habitatge públic en lloguer.

➤ Cap desallotjament sense alternativa habitacional. L’Estat espanyol ha de complir les seves obligacions internacionals en matèria de dret a l’habitatge, contingudes al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. S’han de protegir els deutors hipotecaris sense recursos econòmics suficients i aprovar la dació en pagament amb caràcter retroactiu.

➤ Lluita contra els fons voltors: auditoria actius tòxics i cens públic d’habitatges buits d’entitats financeres, fons d’inversió i empreses. Acabar amb privilegis fiscals de les SOCIMIS i fons d’inversió dedicats al lloguer.

➤ Incrementar i promoure un parc públic d’habitatge en règim de lloguer social i augmentar la despesa pública d’habitatge fins equiparar-la a la mitjana europea (1,5 % del PIB). Obligar els grans tenedors d’habitatge a cedir els pisos buits a les AAPP competents per fer front a la situació d’emergència habitacional.

➤ Accés generalitzat als subministres bàsics com a part del dret a l’habitatge digne i adequat. Impedir talls d’aigua, llum i cas a personesen situació de vulnerabilitat i garantir un mínim vital de subsistència, recuperant el caràcter de serveis públics.

➤ Blindar constitucionalment el dret a l’habitatge.