La recuperació de la memòria democràtica del nostre país va molt més allà de l’exhumació de la mòmia del dictador. El “Valle de los Caídos” segueix sent la més gran fossa comuna d’Europa. Allà resten al voltant de 33.000 persones enterrades de les quals 12.000 no estan identificades.
A més, a Espanya hi ha 2382 fosses comunes identificades pel Ministeri de Justícia. Segons l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, només Cambodja té més fosses comunes que Espanya, amb 114.226 homes i dones en elles. (Font: ARMH)
Des de l’any 2000 ençà només s’han exhumat prop de 350 fosses, amb 8.500 persones assassinades. Aquesta situació s’agreujà quan el 2012, el Govern del PP va decidir deixar sense dotació la partida destinada a subvencionar, entre altres drets, l’exhumació dels milers de fosses (0 € per a memòria històrica).
També, seguim veient com el torturador Antonio González Pacheco, Billy ‘El Niño’, manté l’acumulació de medalles, fins a 4. Aquestes condecoracions augmenten un en un 50% la seva pensió. (Font: Informe Ministeri d’Interior)
Per fi, el 28 de desembre de 2018, un Jutjat valencià va admetre per primera vegada una denúncia per tortures contra la Brigada Polític Social franquista. És la primera vegada en la història d’Espanya que la justícia decideix jutjar una causa d’aquest tipus. Hi ha altres cinc denúncies esperant decisió judicial fins ara.
Per contra, les víctimes del franquisme i les seves famílies no podran accedir als fons públics estatals per a realitzar exhumacions i identificacions de restes mortals: el TS acaba d’establir que únicament les entitats memorialistes tenen dret a aquests recursos i sempre que el finançament es formalitzi a través d’un conveni.
És necessari donar un impuls definitiu en aquest tema, fent justícia a la nostra memòria democràtica.
Us presentem les nostres propostes per a la recuperació de la Memòria Històrica:
➤ Som l’excepcionalitat europea en termes d’impunitat i d’haver-li donat l’esquena a la nostra història. Volem revertir-ho d’acord amb els principis dels drets humans entorn dels eixos de debò: veritat (poder conèixer l’ocorregut), justícia (portar als responsables davant els tribunals), reparació (reconeixement, acompanyament i reparació a les víctimes) i no repetició (garantir que persisteixen avui elements que continuen causant mal).
➤ Per a avançar en aquest camí, es retiraran les medalles concedides a Billy el Niño i altres torturadors del franquisme i es modificarà la Llei d’Amnistia perquè es puguin jutjar els crims de lesa humanitat del feixisme, tal com fa ineludible el dret internacional que s’incompleix ara a Espanya. S’anul·laran els judicis del franquisme, inclós el del President Companys.
➤ Implementarem un programa d’exhumacions de les víctimes del franquisme que continuen en fosses comunes.
➤ També es declararan nul·les les condemnes i sancions de tribunals, jurats i altres òrgans penals, administratius o militars dictades durant la Guerra Civil Espanyola o la Dictadura per motius polítics, ideològics, d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere o de creença.
➤ Una de les claus en la reparació és fer una auditoria dels béns espoliats i retornar-los als seus legítims titulars. El règim franquista no sols va ser una maquinària autoritària dissenyada per a la repressió, sinó que va operar també com un mecanisme de saqueig i espoli cap a famílies de la jerarquia franquista
➤ Constitució d’una Comissió Nacional de la Memòria Històrica i la Reconciliació amb el Poble Romaní a Espanya. En la comissió, participaran diputats i diputades,senadors i senadores, personal de l’Administració i persones romanís expertes. Aquesta comissió formarà part d’una estratègia estatal per a l’erradicació del antigitanisme, que reconeixerà l’impacte diferencial que tant la realitat històrica romaní com la configuració institucional present exerceixen avui dia sobre els seus drets, i desenvoluparà i farà efectiu el dret internacional respecte al tractament de la població romaní, assumit per Espanya amb caràcter vinculant.
