En els darrers mesos s’ha instal·lat el marc de que l’economia mundial, en especial l’europea i la nord americana, s’encaminen cap a una recessió econòmica. La recessió econòmica és innegable.

La majoria d’anàlisis econòmiques mostren un fort alentiment del creixement mundial, en especial en aquells països que tenen una major tendència a l’exportació.

La principal causa d’aquest alentiment econòmic que pot portar a certs països a la recessió econòmica està relacionat amb tres grans qüestions macroeconòmiques. Tres grans causes:

a) Guerra comercial entre Xina i EEUU. La imposició mútua d’aranzels que alenteixen el comerç internacional. En un món interconnectat on les cadenes de producció són globals i on les economies estan interrelacionades un daltabaix comercial entre les dues grans potències econòmiques acaba afectant a tots els països que comercien amb elles. A més, aquesta guerra comercial que afecta a potències exportadores com Alemanya pot impactar de ple en una Eurozona fortament dependent del país germànic i de les relacions comercials amb Xina. El proteccionisme està fent mal a la indústria catalana.

b) Incertesa davant del resultat del Brexit. El procés de sortida de la UE després de les diverses pròrrogues concedides per les institucions comunitàries acaba aquest 31 d’octubre amb la possibilitat de que si el Regne Unit no accepta la proposta europea s’acabi consumant el No Deal (no acord). Una sortida sense acord del Regne Unit tindria un impacte en els mercats europeus, especialment els financers. Les relacions comercials també es ressenteixen.

c) El fracàs de la política monetària i de l’austeritat. El creixement econòmic ques’ha donat en alguns països després de la Gran Recessió de 2008 s’ha basat en una política monetària expansiva que ha permès als països i empreses endeutar-se a un preu més baix i ha calmat als mercats financers permeten més inversions i un creixement econòmic que s’ha traslladat a la pujada de l’ocupació. Tanmateix, en el context de deteriorament comercial que es viu mostra les limitacions d’aquest mecanisme. L’obsessió per l’austeritat i la contenció del dèficit públic (estabilitat fiscal) no permet als poders públics invertir en l’Estat del Benestar ni en projectes estratègics per consolidar un creixement fort i estable. La insistència en el pacte d’estabilitat és part del problema perquè no permet una política fiscal expansiva.

Davant d’aquesta realitat econòmica que arriba nosaltres creiem que:

a) Tenim una societat ferida per la crisis. La societat no està preparada per un altre impacte econòmic que afecti a les condicions laborals, als drets socials i Estat del Benestar. No hi ha base per aguantar una altra sortida basada en l’austeritat, les retallades i la pèrdua de benestar social i econòmic d’una majoria de la població. La recuperació no ha arribat a tothom i l’Estat del Benestar es troba en una situació de debilitat evident. Les reformes laborals de PP i PSOE són part del problema. La població pateix desigualtat, pobresa i precarietat.

b) Cal protegir la industria. La indústria catalana està patint les conseqüències d’aquestescenari d’incertesa econòmica i moltes empreses estan veient-se amb problemes per mantenir la seva producció en condicions de viabilitat. El sector industrial exportador està patint i es troba en recessió ja que la seva activitat està caient. Els ERO’s s’estan donant en diverses empreses del país amenaçant comunitats senceres. Aquest alentiment pot afectar als sectors dèbils de la nostra economia.

c) No estem preparats per la crisis. Elconstrenyiment fiscal al que ens sotmet elPacte d’Estabilitat i Creixement econòmic impulsat per les institucions europees i la seva concreció en la modificació de l’article 135 per part del PP i del PSOE i la Llei d’Estabilitat Pressupostària de 2012 del PP han reduït la capacitat fiscal de l’Estat per poder garantir un nivell de benestar digne a la majoria de la població i per realitzar les inversions necessàries per canviar el model productiu espanyol i adaptar-lo a les noves necessitats socials, econòmiques, laborals i ambientals que vivim. La manca de capacitat econòmica de l’Estat ens limita per donar una sortida més justa a la recessió que ve i no disposem de les eines i instruments per poder combatre-la. A més, aquesta obsessió amb la disciplina fiscal afecta de ple a les CCAA que porten anys reclamant un nou sistema de finançament que les permet garantir els serveis bàsics de l’Estat del Benestar, competències que tenen elles. No podem fer política procíclica basada en retallades que atemptin contra els drets dels més vulnerables.

d) Cal una nova política econòmica: polítiques contracícliques amb un New Deal verd i morat econòmic. Lasortida a la recessió econòmica no pot ser lesmateixes receptes que han fracassat per consolidar un creixement econòmic estable i que es traslladi a la majoria dels ciutadans, que es redistribueixi entre els diferents segments socials. És el moment d’utilitzar lo públic per augmentar la demanda agregada i que es mantingui la taxa de creixement i de creació d’ocupació i canviar el nostre model productiu enfrontant els reptes que tenim com a societat.

Les nostres propostes davant d’aquesta qüestió giren al voltant de quatre grans àmbits:

  • Creixement verd. Es concreta en:
    • Pla de Transició Energètica
    • Pla d’energies renovables
    • Rehabilitació d’edificis

L’objectiu és invertir recursos en un canvi de model energètic que acompanyi un major promoció en sectors productius vinculats a l’economia verda per descarbonitzar l’economia i per crear ocupació de qualitat.

  • Creixement morat. Es concreta en:
    • Invertir en els serveis públics destinats a les tasques de cures
    • Millora el sistema de permisos per natalitat: equivalents i instransferibles
    • Educació 0 a 3 anys gratuita
    • Eliminar incentius a l’ocupació a temps parcials i avançar cap a jornades de 35h.
    • Situar al centre de la negociació sindical la desigualtat de gènere i la bretxa salarial

L’objectiu és consolidar un model de cures basat en la corresponsabilitat i la universalitat i que acabi amb les desigualtats econòmiques, socials i laborals que pateixen les dones.

  • Reforma fiscal per invertir en l’Estat del Benestar. Es concreta en:
    • Impost a les noves tecnologies
    • Impost a les transaccions financeres
    • Fiscalitat verda
    • Impost sobre la riquesa

L’objectiu és acordar y aplicar una reforma fiscal que permeti blindar els serveis públics fonamentals; modernitzar i ampliar el nostre Estat del Benestar i apropar-nos als estàndards europeus en despesa social; i impulsar un canvi econòmic i energètic per combatre el canvi climàtic.

  • Pujada de salaris. Es concreta en dos propostes:
    • Política de rendes com la pujada del SMI fins arribar a l’objectiu de la Carta Social Europea, del 60% del salari mitjà pactat en conveni col·lectiu (actualment 1.200€). I aplicar la mateixa ràtio a la pensió mínima contributiva.
    • Política predistributiva que millori el poder de negociació dels sindicats per millorar condicions laborals dels treballadors.
E-mail
Twitter
Follow Me
Tweet