Pensament dicotòmic. Vol dir que la persona homòfoba veu la realitat a partir de parells excloents:
➤ Blanc i negre, fort i feble, masculí i femení, etc.
En aquest últim parell, la relació no és ‘entre dos iguals’, és més aviat asimètrica, és a dir, el masculí per sobre del femení.
Intolerància davant la diversitat. Com a conseqüència directa de l’anterior, la persona autoritària no tolera allà que no es pugui classificar en algun dels dos pols en els que divideixen la realitat.
Gaire bé, cada vegada que es parla en el discurs públic sobre homosexualitat, es fa referència directa, en un sol pol, la femenina, excloent l’homosexualitat masculina.
L’homofòbia és sense cap dubte la major epidèmia del segle XXI i les lleis es converteixen en la vacuna per fer efectiu tal de tanta impunitat, de tant dolor que mai podrem reparar.
La Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia o llei contra l’homofòbia és una llei aprovada el 2 d’octubre de 2014 al Parlament de Catalunya durant la Desena legislatura de la Catalunya autonòmica, amb els vots favorables de CDC,ERC, PSC, ICV-EUiA, C’s i la CUP, els vots en contra del PP i els vots parcialment en contra d’UDC.
El 2 octubre de l’any 2014 passarà a la histària del moviment LGTB al costat d’altres dates que aquests dies també recordarem com l’assassinat de la transsexual Sònia el 6 d’octubre de 1991, a la glorieta del parc de la Ciutadella que porta el seu nom i on hem celebrat l’aprovació de la llei.
