Des de Movem Vacarisses ens sentim amb la responsabilitat i l’obligació de participar com a oients en el II Congrés Internacional per l’erradicació de les violències masclistes i de fer-vos arribar les conclusions de les sessions, per qui estigui interessat/da.

Un espai o diverses dones professionals del sector i amb un llarg recorregut en l’abordatge de les violències masclistes i el racisme de gènere, expressen les idees més progressistes i des d’una perspectiva de gènere, amb una voluntat activista de voler reformar el sistema neoliberal que ens governa, afectant majoritàriament a nosaltres, com sempre, les dones.

Bloc I: La Covid-19 i la violència estructural

Sessió de matí

La Covid-19 i la violència estructural: volem oferir una visió macro de com la política global ha evidenciat l’estructuralitat de les desigualtats i les violències que patim les dones.

Escoltant les ponents i a través del xat en fet un resum de les idees més remarcades o les que han generat més debat.

  • Política pública o model d’atenció a les cures amb perspectiva de gènere? Abordar l’economia (no productiva) de les cures des d’una visió clarament feminista, que visibilitzi i doni valor al treball de cura que estan realitzant les famílies, majoritàriament les dones.
  • Reconèixer l’àrea privada i no només l’àrea pública.
  • Proposta de Llei de teletreball amb perspectiva de gènere en l’àmbit no productiu.
  • Quan una societat entra en temps de necessitats el primer que cau son aquestes polítiques de gènere.
  • Famílies monoparentals i Covid-19: sabem què ha passat? A nivell de teletreball? Les dades que tenen són via enquestes i via xarxes, i tenen problemes per ponderar…
  • Les famílies monoparentals no tenen suficient representativitat…no tenim certeses.
  • Dels resultats que en tenen surt: l’estrès emocional, treball remunerat d’una única persona i no poder compartir la situació, generant una sobrecàrrega a nivell emocional.
  • “Pobresa de temps” per les dones que son unitat monoparental a més de pobresa econòmica.
  • Durant la pandèmia molts recursos i serveis d’atenció a la dona estaven tancats.
  • Coronavirus Mascarilla-19: la ‘compra’ que pot salvar la vida de les dones maltractades
Sessió de tarda

Conferència: “La Covid-19 i la violència estructural” a càrrec de Silvia Federici. Moderada per Carla Vall i Duran, activista i advocada especialitzada en violències masclistes

Silvia Federici és una escriptora, professora i activista del moviment autònom i del feminisme de tradició marxista. Viu a Nova York actualment.

  • El futuro es claro que cuando acabe la pandemia, la situación no va a cambiar…La mujer va a continuar igual y en la casa.
  • La mujer se hace cargo de todo, objetivo claro de la política neoliberal
  • Intenta abolir las reformas sociales que se han ido ganando en los últimos 50 años.
  • Regresar a la situación del siglo 19, donde no había derechos para la mujer.
  • Estamos en un momento donde los movimientos deben unirse y deben de tener la oportunidad de reestructuración económica y social
  • Necesitamos armar estructura que responden a la emergencia.
  • “Política de la habitación” …tener políticas de género donde la mujer no tenga que compartir con un hombre agresivo y que también pueda afectar a sus hijos/as (pederastia).
  • Se socializan las pérdidas y se privatizan las ganancias.
  • [Carla Vall] Entonces, ¿cómo reconstruir? Como se reproduce hoy es destructivo.
  • El Covid-19 nos ha mostrado que es una crisis política, que la gran mortalidad no ha sido por el propio virus sino por la desestructuración del sistema sanitario.
  • En New York, en los últimos 20 años han cerrado 40 hospitales destinados a gente pobre y que ahora no saben dónde asistir. Es un claro ejemplo de la destrucción del sistema sanitario.
  • Necesitamos alianza de los diversos movimientos sociales: feminista, ecológico, de la escuela…para obtener una visión completa: la unificación y el reconocimiento de los mismos.
  • Posibilidad de autogobierno: crear estructuras para crear servicios para en base a nuestras necesidades y poder así superar esta idea neoliberal.
  • “La glorificación de la familia”: El Día de la madre supone regalar flores, dulces, etc, y luego todo es olvidado…menos celebraciones y más hechos concretos. Las casas se han convertido en cárceles para las mujeres (explotación laboral y de afectos) a parte de convivir con el agresor.
  • El capitalismo explota a la mujer a través de los hombres y a través de los salarios.
  • El feminismo también ha hecho aprender a muchos hombres.
  • Cuando tú dependes de otra persona claro que hay una relación de poder y de desigualdad.
  • Nos reproducimos en base al mercado laboral actual y que es parte de una cadena de montaje del capitalismo, precursor de la esclavitud, por eso no se sustenta y se crea la naturalización del trabajo doméstico.
  • Si una mujer se pone en huelga del trabajo doméstico se dice: “qué mala mujer” por tanto, necesitamos formas de huelga para el reconocimiento del trabajo doméstico.

Bloc II: Les violències masclistes durant la pandèmia

Dos de cada cinc dones considera que la seva salut ha empitjorat.

La crisi de la COVID-19 posa en evidència la crisi del treball de cura i ha reforçat les desigualtats de gènere que ja veníem arrossegant.

L’oportunitat era repartir més el treball de casa. Però allò que passava abans del confinament s’ha accentuat amb el confinament. Augmenta el volum del treball domèstic dins la llar.

Totes les persones de la llar fan més feina però les dones hi dediquen més temps que els homes. Es redueix distància de temps però va haver segregació de tasques.

Elles han de treballar més presencialment per no reproduir la tasca de cura i ells han de restar més a la llar fent cures.

Tema pendent: fer estudi de violència masclista en institucions penitenciares.
  • Es coneix que hi ha funcionaris que fan ús de la violència en les preses i presos que ho amb les funcionaries treballadores.
  • El col·lectiu Lgtbi també tenen molta problemàtica en els centres penitenciaris de Catalunya.
Els mitjans de comunicació fan un bon tractament de la informació en referència a les violències masclistes?
  • La presència de les dones als mitjans de comunicació com a professionals i com a protagonistes de les notícies continua sent reduïda, fet que dificulta la introducció de la perspectiva de gènere a la informació.
  • Convé preservar l’anonimat de les persones afectades i respectar sempre la decisió sobre la difusió de la seva identitat.
Entitats
  • A nivell d’entitats tenen informacions molt sensibles i la confidencialitat és imprescindible
  • Què és necessari saber i que no per no fer més mal a la víctima de violència masclista.
Administració pública
  • Les dades: SIAD, serveis socials ..però si des d’altres organismes es volen posar en contacte amb l’Observatori de les dones cap problema.
  • Correu de l’observatori: og@gencat.cat
Realitat al carrer
  • No sabem en una ciutat quantes dones estan patint violència masclista,
  • No sabem, per tant, les dades amb una consideració global.
  • Crear espais per compartir informació i per l’acompanyament a les dones.
Reptes a mode de resum:
  • Covid-19 ha servit per ampliar les mancances de violència masclista.
  • El tema es pot resoldre a base de coordinació entre els organismes i usar les TIC per obrir dades i transparència.
  • Coordinar-nos amb dades obertes ja que permet servir per treballar des de tots els àmbits i no duplicar feines.
  • Centralitat de la temàtica en l’agenda política: recursos i crear àmbit de reflexió .
  • Mirar que està passant i mostrar allò invisible, per atendre i reparar a les dones dels efectes de la violència i als fills/es de les vivències darrera de les dades.
  • No pressuposar que totes aquestes mesures es fan soles …s’ha de dissenyar i aplicar.
  • Obrir-nos crear xarxa. No perdre de vista que les xarxes estan plenes de dones que poden ajudar i hem d’aprofitar-ho perquè les politiques no arriben a tot
  • Hi ha politiques contradictòries: prioritat sobre partides econòmiques
  • Observatori noctàmbul@s: paraigües sota el que s’inscriuen els diversos projectes de l’entitat que aborden la intersecció entre la perspectiva de gènere i el treball amb drogues.

Bloc III: Els aprenentatges i aliances que ens deixa la Covid-19

Sessió de matí

Taules rodones:

  • Línia d’atenció contra la violència masclista 900 900 120
  • En temps de confinament es van incrementar les trucades un 80% en comparació amb els mesos anteriors,
  • D’aquestes trucades, el 74% eren dones, un 22% de familiars de la víctima i un 5% professionals de l’àmbit,
  • SIE: El Servei d’Intervenció Especialitzada és un servei gratuït que ofereix atenció integral i recursos en el procés de recuperació i reparació a les dones que han patit o pateixen situació de violència, i també a llurs fills i filles. També incideixen en la prevenció, la sensibilització i la implicació comunitària. Compten amb un equip professional multidisciplinar integrat per persones titulades en psicologia, treball social, educació social, dret i inserció laboral.
  • REPTES:
    • Visibilització territorial. Que tota dona sàpiga dels recursos.
    • No podem delegar i som una xarxa en conjunt fent una atenció a la ciutadania i que hem d’integrar per donar un model que sigui molt duna acció social
    • Mercat de lloguer social que les inclogui
    • Incorporar a les nostres polítiques una societat que actuï i qualsevol persona que vegi una situació de violència que pugui denunciar-ho
  • DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA: Una gran dificultat ha estat el tancament dels departaments ha fet que posposi i re-planificació a l’hora de treballar. Hi ha hagut un endarreriment d’uns tres mesos. El servei d’acompanyament a víctimes del delicte es va fer via telefònica (es va dotar al personal de telèfons mòbils) i alguna presencialment en casos molt urgents amb totes les mesures de distància. Impacte de cancel·lació de judicis i la sensació de desemparament de les víctimes. L’objectiu era poder fer el seguiment a les víctimes. Ara hem recuperat la presencialitat. Hem de garantir la informació a les víctimes. No sabem si es van atendre a totes les víctimes que van passar per les guàrdies ja que des dels jutjats pensem que no ens passaven totes les demandes. HI ha hagut sentiment de desemparament de serveis desbordats. Hem après a treballar d’una altra manera i a tenir cura de nosaltres. Vies de contactes i eines alternatives per donar resposta més ràpida a les víctimes de violència masclista.
Sessió de tarda

Conferència “Els aprenentatges i aliances que ens deixa la Covid-19” a càrrec de Virginia Vargas. Moderada per Norma Falconi Fabara, activista antiracista a Barcelona i fundadora del Sindicat Sindillar-Sindihogar.

Virginia Vargas és sociòloga, peruana i una de les líders del moviment de dones al seu país. L’any 2016 va rebre l’Ordre al Mèrit de la Dona per la seva contribució a la lluita de les dones al Perú i com a referent feminista a la Amèrica Llatina. El 1978 va ser una de les fundadores del Centro de la Mujer Peruana Flora Tristán, una organització no-governamental peruana que estudia, difon i impulsa els drets de les dones. Va exercir com a coordinadora de l’organització i més tard com a directora fins al 1990. Va rebre el premi UNIFEM durant la IV Conferència Mundial sobre les DONES de les Nacions Unides realitzada a Beijing el 1995.

Idees fonamentals de la seva intervenció:

  • Esta crisis nos abre oportunidades.
  • Esta pandemia ha impactado duramente a los horizontes de la sociedad. Evidencia lo que ya sabíamos. Los ricos se han vuelto más ricos con la pandemia. La pérdida de normalidad la tenemos que ver como encrucijada que pone al descubierto entre capital y trabajo.
  • Somos seres interdependientes y ecodependientes, conceptos marco en esta pandemia.
Inter-dependència
Ecofeminisme

Diversas iniciativas de movimientos en toda Latinoamérica se están llevando a cabo:

  • En Brasil, Chile, Argentina, Perú, Bolivia, Ecuador, etc, para ayudar en legalizar el aborto. El caso de una menor en Brasil de 10 años que pedía el aborto. Discriminación contra la población indígena y contra la población de color.
  • Foros ahora en una dimensión virtual (como este) para abordar todas las problemáticas, que está generado un tejido asociativo y de colaboración y donde el gobierno no llega.
  • Nuevas formas de organización para combatir las violencias machistas y el racismo en la población femenina y de color.
  • Las mujeres zapatistas lo denominan caminar parejo refiriéndose a caminar en igualdad de género.
  • Consigna democracia en el país y en la casa”.
  • DIMENSIONES: una perspectiva intercultural epistémica (conexiones diversas) y analizar el lugar de los conocimientos y de cómo llevamos nosotras las decisiones de poder.
  • Violencia machista: tenemos que analizar cómo está cruzada en la sociedad: división del trabajo y como las instituciones lo abordan
  • Violencia institucional: tiene una mirada masculina. Cantidad de países y cómo se ha enfrentado la pandemia de cara a la comunicación en los medios …términos de “guerra, luchar a la pandemia, batalla, …” han usado un lenguaje bélico.
  • Internacionalismo: la globalidad de la pandemia nos obliga a replantear nuestras resistencias. De nivel territorial a nivel global.
  • El Estado tiene que cambiar por supuesto.

Enllaços relacionats

II Congrés Internacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes
E-mail
Twitter
Follow Me
Tweet