Catalunya viu una situació excepcional. La pandèmia provocada per la COVID-19 ha desencadenat una crisi sanitària ha agreujat la crisi social i econòmica, i que se suma a la crisi climàtica. Una crisi sanitària que ha posat en tensió el sistema públic de salut; una crisi social, amb l’increment de desigualtats, amb nous col·lectius vulnerables; una crisi econòmica sense precedents en els darreres dècades, on milers de treballadores i treballadors dels nostres municipis i multitud d’empreses i autònoms han estan o poden estar en risc de quedar-se sense feina i sense ingressos, després d’anys de precarietat esfereïdora que els han impedit tenir cap xarxa de seguretat i on sectors com el comerç, l’hostaleria, la restauració, el turisme, han patit un impacte molt greu i una crisi climàtica, ens obliga a explorar noves polítiques de mitigació, adaptació i resiliència.
Els governs locals del nostre país, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya necessiten d’un Govern de la Generalitat compromès amb el municipalisme i alineat amb els nombrosos i ambiciosos desafiaments globals.
A les eleccions al Parlament del passat 14 de febrer, els catalans i les catalanes van donar a les forces catalanistes i progressistes una àmplia majoria per governar Catalunya. Aquesta majoria d’esquerres suposa una nova oportunitat històrica d’obrir una etapa que ens ha de permetre avançar en la construcció d’un país més inclusiu, feminista i ecològic, que no deixi ningú enrere. Una nova etapa que, en definitiva, ha de servir per guanyar un nou futur per a tots els ciutadans i ciutadanes.
Catalunya ha avançat al llarg de la història amb la unitat, quan hi ha hagut consensos al voltant d’objectius compartits.
Els alcaldes i alcaldesses constatem:
1. Que a Catalunya hi ha una majoria social favorable a la via del diàleg per resoldre el conflicte polític. Cal obrir una nova etapa amb noves majories, amb sensibilitat social, feminista, ecologista i municipalista, que permeti avançar en el diàleg. Una majoria que faci possible un acord sense vencedors ni vençuts, tancant ferides i restablint confiances, deixant enrere les estratègies de la confrontació, i també les de la imposició. Cal tornar a la idea de Josep Benet quan afirmava que som un sol poble.
2. La necessitat d’aprovar un pla nacional de recuperació i reconstrucció de l’economia amb concertació amb els ajuntaments, els agents econòmics i socials, el tercer sector, i amb les forces polítiques catalanes, que tingui com a objectiu la creació de nous llocs de treball i que enforteixi les pimes, el sector cooperatiu i el treball autònom. Un pla que abordi amb ambició el repte del canvi climàtic, situant les persones i les cures al centre, garantint una transició justa que reconegui els municipis com a aliats claus en la lluita per un futur resilient mitjançant la participació directa en els fons europeus Next Generation UE.
3. Un gran Pacte per la Democràcia per denunciar i aïllar la ultradreta, els discursos racistes, xenòfobs, masclistes i homòfobs que són incompatibles amb els valors propis d’un sistema democràtic i suposen un perill per a la convivència. Un pacte que expressi la vocació del nostre país en la defensa dels drets fonamentals i contra l’extrema dreta, així com una crida de rebuig vers els discursos que fomenten l’odi, i relativitzen o normalitzen el feixisme.
Per això reclamen que s’aixequin els vetos creuats entre les esquerres catalanes, i es pensi més en el país que en el partit, es dialogui i s’acordi un govern d’esquerres, possible i necessari.
Antonio Álvarez, alcalde de Corbera d’Ebre
Eva Amposta, alcaldessa de Pinell de Brai
Josep Ramon Bellauví, alcalde de La Sénia
Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac
Isabel Garcia, alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda
Lluís Mijoler, alcalde del Prat de Llobregat
José Antonio Montero, alcalde de Montornès del Vallès
Lídia Muñoz, alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat
Eduard Turón, alcalde de Sant Iscle de Vallalta
Publicat originalment a Catalunya Plural sota llicència 