La crisi en el subministrament d’aigua que estem patint al llarg d’aquest estiu, i que probablement no veurem resolta a curt termini, ha tingut sens dubte la seva primera causa en la situació generalitzada de sequera que esdevé a conseqüència del canvi climàtic que ens ve damunt.
Són coneguts els motius que han provocat els successius retards en la connexió a la xarxa de l’ACA, atribuïbles gairebé per igual a totes les Administracions implicades en la seva execució, però aquí hem de centrar el focus en l’actuació del nostre Ajuntament.
Les accions requerides per a aplicar les restriccions que ha estat necessari ordenar han tibat la xarxa de distribució d’aigua; fuites, trencaments, avaries, algunes de resolució complexa, evidencien que no sols el manteniment de les instal·lacions, si no la seva millora no han entrat en les prioritats de l’equip de Govern en el moment de definir els pressupostos dels últims anys.
És sabut què destinar recursos al manteniment i renovació dels nostres equipaments i estructures (carrers i vials, canalitzacions, etc.) no resulta tan atraient com escometre aquestes altres obres de gran impacte visual i de les quals és tan amic l’equip de Govern.
Els comptes de l’equip de Govern en els exercicis recents han emmalaltit de falta de previsió davant esdeveniments i situacions que indubtablement havien d’arribar; i la pandèmia no pot presentar-se com a excusa, ja que no ha impedit l’execució d’aquelles grans obres que sí que els han interessat.
Encarem l’última etapa d’aquest mandat abans de les pròximes eleccions i cal esperar que l’elaboració dels pròxims Pressupostos estigui encaminada a aclarir la imatge de l’actual equip de Govern, molt en dubte davant la ciutadania per la gestió de la crisi de l’aigua, tant en moments anteriors com en els esdeveniments d’aquest estiu.