8 de març 2022
Aquest 8 de març amb el lema “Tots els drets per a totes”, des d’En Comú Podem, volem reivindicar un feminisme que defensa els drets de totes les dones, sobretot de les més precàries, la importància d’una agenda feminista centrada en les desigualtats socials i en uns serveis públics gratuïts i de qualitat, fer valdre l’actual reforma laboral i assenyalar la urgència de les lluites socioambientals, així com d’escoltar les propostes del feminisme antimilitarista.
L’actual crisi social i sanitària està agreujant les desigualtats socials, laborals i de drets de moltes dones. La pandèmia ha intensificat una situació crítica i estructural de desigualtats i precarietats, expressades en el conjunt de les vides de les dones i que afecta de manera desigual a diferents col·lectius com les dones migrants i racialitzades, les dones joves i grans, les persones de gènere dissident, les dones amb diversitat funcional, etc.
Posar l’atenció en els drets socials i la reivindicació de serveis públics en un moment de creixement i feminització de les desigualtats socials i de la pobresa, ens connecta amb les vides més precàries i amb aquells sectors del feminisme que estan al carrer defensant l’escola pública, l’habitatge, la sanitat, les pensions, els drets civils de les persones migrades o els drets laborals de les treballadores de la llar i de cures, de la neteja, de les residències… perquè aquestes també són lluites feministes. Un feminisme que s’oblida de la desigualtat social i econòmica, o de la resta de violències vinculades a aquesta desigualtat mai serà un feminisme emancipador.
Per això, també volem posar en valor que amb l’actual reforma laboral guanyem drets tots i totes! Però especialment les dones, ja que som les qui, precisament, patim una major precarietat laboral. La reforma inclou diferents aspectes claus des de la perspectiva de gènere: corregeix la devaluació dels salaris, combat la precarietat, recupera la negociació col·lectiva i ofereix alternatives a l’acomiadament. I va encara més enllà, posa fi a la lògica de la temporalitat i la precarietat que afecta principalment a les dones.
Indubtablement, es tracta d’una reforma que no acabarà amb tots els problemes de gènere que té l’àmbit laboral i en si mateix el concepte de treball androcèntric. Cap llei per si sola pot fer-ho. Sabem que la precarietat té rostre de dona, però amb aquest acord de reforma laboral les dones fem un pas endavant en els nostres drets i la nostra protecció, que ens marca el camí per continuar avançant per uns treballs més dignes, estables i amb drets.
Continuem avançant amb noves lleis i polítiques feministes! Exigim el reconeixement de tots els drets laborals i socials de les treballadores, generalment migrades, dels àmbits més precaritzats, la derogació de la Llei d’estrangeria, que criminalitza les persones migrants, el tancament dels CIES, així com de totes les formes de racisme. I, per descomptat, donem tot el nostre suport a l’actual ILP Regularització Ja!
En les últimes dècades la presència de dones en les lluites socioambientals ha cobrat protagonisme i ha permès denunciar que l’explotació de la naturalesa i de les dones tenen un origen comú: el sotmetiment d’ambdós a un model de desenvolupament que subordina la vida a les dinàmiques d’acumulació de capital. Les dones patim de manera més intensa els efectes del canvi climàtic. El 80 % dels refugiats climàtics són dones i també recau sobre les dones la majoria dels esforços per adaptar-se als efectes del canvi climàtic.
Davant l’individualisme, necessitem comunitats més cohesionades i més justes i que prioritzin el benestar de tots els seus membres. En lloc d’una economia de creixement il·limitat, necessitem una economia que respecti l’equilibri dels processos naturals i que posi al centre les necessitats humanes.
Aquest 8 de març, també volem cridar més alt que mai “Ni guerra que ens destrueixi, ni pau que ens oprimeixi les dones”. Nosaltres sabem que la violència i el militarisme no porten a la seguretat ni a la llibertat, sinó a la destrucció i a la mort. No volem un món basat en la por, en la dominació de l’explotació del planeta i de les persones. No és que les dones siguem pacífiques per naturalesa; és que hem apostat per la vida de les persones i del planeta.
Entre matar i morir hi ha una altra lògica: viure. Com deia Christa Wolf, no és una frase romàntica i inútil; és el lema central de la política feminista. Posar al centre la vida de les persones, en totes les polítiques i en totes les circumstàncies. Aquest és el nostre pla per viure, tant nosaltres com el planeta.
Les feministes hem estat al costat de les dones afganeses, palestines, del Iemen, de l’Iraq, del Congo, del Sudan, de Colòmbia i tot Abya Yala teixint xarxes de relació i no-violència, denunciant les polítiques del nostre país i apostant per la solidaritat entre els pobles. Condemnem amb la màxima rotunditat l’agressió militar per part del règim de Putin i exigim la retirada immediata de les tropes russes de territori ucraïnès i el cessament urgent dels atacs. La guerra a Ucraïna ens torna a alertar que les propostes del feminisme són imprescindibles per posar les bases d’una cultura de la pau abans, durant i després dels conflictes, i per capgirar de dalt a baix aquest sistema militarista, patriarcal, capitalista, imperialista i colonial genocida amb la vida i el planeta.
Per tot això, aquest 8 de març, i també la resta de dies, animem a participar en les mobilitzacions, assemblees i accions, ocupant carrers i places per visibilitzar més que mai que “Les feministes som aquí, contra les precarietats, les fronteres i les violències”.
Per tot això, aquest 8 de març, i també la resta de dies, animem a participar en les mobilitzacions, assemblees i accions, ocupant carrers i places per visibilitzar més que mai que “Les feministes som aquí, contra les precarietats, les fronteres i les violències”.