El dissabte 27 de setembre de 1975 es van realitzar les últimes execucions a Espanya per part de la dictadura franquista. A Burgos, va ser executat Ángel Otaegui, de 33 anys i a Barcelona va ser afusellat Juan Paredes Manot, Txiki, de 21 anys, tots dos eren militants d’ETA. A Madrid, en el Hoyo de Manzanares, van ser afusellats tres membres del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP): José Luis Sánchez Bravo, de 22 anys, Ramón García Sanz, de 27 anys, i José Humberto Baena Alonso, de 24 anys.

Com a conseqüència de l’aprovació d’aquests afusellaments per part del règim franquista, al País Basc és va decretar una vaga general de tres dies; en diverses ciutats espanyoles, com Barcelona, es van realitzar manifestacions reclamant justícia i el seu indult; la resposta per part de la dictadura va ser una violenta repressió.

A continuació, adjuntem la Carta de comiat de José Humberto Baena, un dels últims afusellats pel règim franquista:

Papá, mamá: Me ejecutarán mañana de mañana. Quiero daros ánimos. Pensad que yo muero pero que la vida sigue. Recuerdo que en tu última visita, papá, me habías dicho que fuese valiente, como un buen gallego. Lo he sido, te lo aseguro. Cuando me fusilen mañana pediré que no me tapen los ojos, para ver la muerte de frente. Siento tener que dejaros. Lo siento por vosotros que sois viejos y sé que me queréis mucho, como yo os quiero. No por mí. Pero tenéis que consolaros pensando que tenéis muchos hijos, que todo el pueblo es vuestro hijo, al menos yo así os lo pido. ¿Recordáis lo que dije en el juicio? Que mi muerte sea la última que dicte un tribunal militar. Ese era mi deseo. Pero tengo la seguridad de que habrá muchos más. ¡Mala suerte! ¡Cuánto siento morir sin poder daros ni siquiera mi último abrazo! Pero no os preocupéis, cada vez que abracéis a Fernando, el niño de Mary, o a Manolo haceros a la idea de que yo continúo en ellos. Además, yo estaré siempre con vosotros, os lo aseguro. Una semana más y cumpliría 25 años. Muero joven pero estoy contento y convencido.
Haced todo lo posible para llevarme a Vigo. Como los nichos de la familia están ocupados, enterradme, si podéis, en el cementerio civil, al lado de la tumba de Ricardo Mella.
Nada más. Un abrazo muy fuerte, el último.
Adiós papá, adiós mamá.
Vuestro hijo: José Humberto

Extraído de: Alfredo Grimaldos (2004). La Sombra de Franco en la Transición. Madrid, España. Editorial OBerón

Els assassinats del 27 de setembre de 1975 van donar lloc a importants mobilitzacions a l’interior i l’exterior. Pau VI va manifestar la seva condemna a la repressió i va sol·licitar tres vegades clemència. 17 ambaixadors, la majoria europeus, van abandonar Madrid anomenats pels seus governs, no així el de EUA. En moltes ciutats de tot el món es van celebrar multitudinàries manifestacions; a Lisboa l’ambaixada espanyola va ser assaltada i incendiada.

Davant tal situació el dia 1 d’octubre de 1975, “Dia del Cabdill”, en la plaça d’Orient de Madrid Franco va afirmar que “tot el que a Espanya i Europa s’ha armat obeeix a una conspiració maçònic-esquerrana en la classe política, en contuberni amb la subversió comunista-terrorista en el social, que si a nosaltres ens honra a ells els envileix”. El discurs i la mar de braços enlaire entonant l’himne falangista “Cara al sol” semblaven un viatge en el temps a 1946 quan l’ONU va aprovar el boicot diplomàtic contra un règim qualificat de feixista. Algunes setmanes més tard Franco va morir.

D’acord amb la pròpia ONU (Resolució 1996/119 de 2 d’octubre de 1977) a Espanya segueixen sense complir-se en relació amb les víctimes i els seus familiars, el dret a saber, el dret a la justícia, i el dret a obtenir reparació. Des del punt de vista de la jurisprudència internacional, l’ocorregut en la zona franquista a partir del 18 de juliol de 1936 va ser un crim contra la humanitat i aquests no prescriuen.

Des de Podem Catalunya recordem tristament, aquest terrible i abominable succés per part del règim franquista, que per desgràcia, forma part de la nostra Memòria Històrica i avui dia continuem intentant recuperar democràticament.

Podem
Últimes execucions del Franquisme
E-mail
Twitter
Follow Me
Tweet